martes, 12 de mayo de 2015

Pintura al tremp i pintura al fresc


PINTURA AL TREMP

La pintura al tremp és un mètode tradicional que consisteix a barrejar el pigment amb rovell d'ou, diluït amb aigua destil·lada. Quan la barreja s'aplica sobre un suport, l'aigua s'evapora i deixa una capa de color molt fina i dura. Aquesta solució crea colors molt vius ja que manté molt el color original del pigment.

El rovell d’ou conté substàncies que fan que s’endureixi molt ràpidament i que els líquids es combinin de forma estable i homogènia.

La pintura al Tremp va ser una tècnica molt utilitzada a l’Edat Mitjana, sobretot per a pintar els retaules. A l’emulsió s’hi afegien també olies, cera o goma aràbiga. Es preparaven les taules de fusta convenientment i després s'hi aplicava la pintura. També era la substància utilitzada pels pintors.

A partir del Renaixement es va substituir per la pintura a l'oli. Anteriorment a Mesopotàmia, a l'Antiga Grècia i a Xina s'utilitzava també aquest procediment per a decorar tombes egípcies, catacumbes cristianes o altars bizantins.

Els primers artistes que treballaren amb tremp d'ou, aplicaven la pintura en capes successives a sobre d'una base de guix fi. Entre els artistes italians que utilitzaren la tècnica podem destacar el pintor florentí Giotto (1266-1337), Fra Angèlic (1387-1455), Piero della Francesca (1410-1492), Duccio (1255-1319), Sandro Botticelli (1446-1510)..

A partir del segle XVII el tremp d'ou va quedar pràcticament ignorat i substituït per la pintura a l'oli.

Frontal d'altar pintat al tremp sobre tauler, autor anònim, s. XII (La Seu d'Urgell)



PINTURA AL FRESC

La pintura al fresc es fa damunt d'una preparació de calç acabada d'estendre (fresca) a sobre del mur. Aquesta calç quan entra en contacte amb l'aire, concretament per efectes de l'anhídrid carbònic, forma damunt la pintura que hem aplicat una pel·lícula de carbonat càlcic molt resistent i insoluble. La pintura passa a formar part del mur, no és una simple adhesió superficial.

Per dur a terme aquesta tècnica cal tenir el dibuix a mida natural sobre paper per passar-lo a la paret tot i que també es poden utilitzar altres procediments per a transferir el dibuix al mur.

Aquest mur ha d’estar prèviament arrebossat amb un morter de calç i sorra. Quan el mur està sec es calca el dibuix model pressionant sobre ell. Per pintar el dibuix, els pigments han d’estar treballats amb aigua o aigua en calç. Al treballar amb aigua es poden superposar tons i aconseguir transparències i diferents textures.

El fresc té un temps d’assecat molt lent, més o menys 6 setmanes, ja que així es com queda la pintura ben fixada. Tot i això, perquè el fresc estigui completament sec i agafi consistència necessita uns 6 mesos d’assecat.

La pintura al fresc va ser una tècnica molt emprada a l’Edat Mitjana, sobretot durant el romànic. A Catalunya tenim molts exemples de pintura mural d'aquesta època. Normalment el fresc es tractava amb zones de color pla, sense crear molts efectes texturals ni veladures.

A Itàlia va ser durant el Renaixement que molts artistas van emprar aquesta tècnica, sobretot per a decorar esglésies (Giotto, Masaccio, Fra Angelic, Piero della Francesca… i més tard Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres).

En aquesta època és quan es treballa amb més transparències, creant textures i fent dissenys que incloïen progressivament la perspectiva, la sensació espacial que tenia en compte la visió de l'espectador dels frescos i per tant el canvi de la percepció que tenia de l'espai on s'ubicaven.

Durant el Barroc, ja al segle XVII, la pintura al fresc perd popularitat enfront de la pintura a l'oli tot i que alguns artistes la continuen treballant. Tot i que l'ús d'aquesta tècnica s'ha anat perdent, encara durant el segle XX alguns artistes la van utilitzar, és el cas dels muralistes mexicans com Tamayo, Rivera i Orozco.


El Judici Universal, fresc de Miquel Àngel a la Capilla Sixtina

No hay comentarios:

Publicar un comentario