"Quan el president d'una important empresa de mobles mor de sobte, es desencadena una lluita implacable per la successió. La lluita pel poder portarà als candidats a utilitzar tots els medis al seu abast, sense excloure cops baixos."
La pel•lícula, ambientada a Nova York dels anys 50, va estar nominada a 4 Òscars, va guanyar el Premi Especial del Jurat a Venècia i va ser nominada a millor pel•lícula i actor estranger als premis BAFTA.
A nivell més tècnic, el cine dels anys 50 es caracteritza per voler captar la vida tal i com és, retratant històries quotidianes i comprometent-se amb la realitat social de l'època. És una pel•lícula on el màxim exponent és el diàleg, on les accions i els espais on transcorren passen a un segon terme. Personalment, es fa feixuga a l'hora de veure-la per aquest motiu. Al ser en blanc i negre i clarament diferenciada del cine al qual estic acostumada, costa més de no perdre-li el fil i de seguir l'acció d'aquesta.
La pel•lícula està, en part, inspirada en la vida de Charles i Ray Eames i transcorre en varis ambients: els despatxos de l'empresa, el taller d'aquesta i la casa dels suposats Eames.
Hi ha una clara diferenciació entre la decoració entre uns espais i altres. En els despatxos, llocs més neutrals i de més serietat, la decoració és d'un estil més clàssic, més ornamentat i més seriós (i, personalment, força recarregats) a diferència de la casa de Charles i Ray, que fent honor i mostrant el que ells, en la vida real feien, té un toc més modern, més sintètic i minimalista i molt menys ornamentat, amb clara tendència cap allò més oriental. Els espais de la casa són espais més oberts (els quals permeten molta més entrada de llum), no tan recarregats com els dels despatxos.
De fet, una de les obres més conegudes de la parella de dissenyadors va ser la casa on vivien.
En una de les escenes de l'exterior de la casa es pot apreciar la cadira "Plastic Armchair" (imatge) o una versió d'aquesta, la qual era un trencament real i una clara diferenciació amb el mobiliari més arcaic que apareixen en altres escenes alienes a la casa.
Crec que és un canvi força brusc pel que fa decoració quan es passa d'uns espais als altres, tot i que no deixa de mostrar la realitat del moment: el trencament amb els dissenys anteriors, molt més arrelats a una tendència més clàssica.
