Marcel Breuer (1902-1981) va ser un dels dissenyadors més
exponencials en el moviment de la Bauhaus, el qual va fer-hi grans aportacions
i innovacions pel que fa el disseny del moble i arquitectura.
L'escola Bauhaus, nascuda a Alemanya el 1919, troba el seu
nom en la unió dels mots alemanys Bau
(construcció) i Haus (casa), un fet
irònic ja que l'Escola no va tenir un departament d'arquitectura durant els
primers anys de la seva existència. A nivell general, l'objectiu de la Bauhaus
era elevar l'artesania al nivell de les Belles Arts, i acostar tots els
productes creats, els quals es convertien en objectes de consum, al gran públic.
Durant els seus inicis, l'escola oferia tallers dirigits, a
parts iguals, per un mestre d'art, encarregat de la formació artística, i un
mestre de taller, responsable de la formació tècnica. Gropius va ser un dels
mestres d'art amb més renom dins l'escola i va ser una etapa amb grans
innovacions pel que fan les característiques visuals del mobiliari, tot i que
es basava en formes convencionals.
No va ser fins a l'entrada de Marcel Breuer a l'escola,
primer com a alumne, i després com a director de taller d'ebenisteria, que
aquestes innovacions van ser notòries i la Bauhaus va ser catapultada a la fama.
Breuer és considerat un dels dissenyadors de moble més prestigiosos i influents
de la dècada de 1920 gràcies al seu treball amb l'acer tubular, l'alumini i el
contraplacat de fusta aplicats al mobiliari, el qual no tenia precedents i que va
suposar la obertura d'un nou camí en el disseny al qual altres dissenyadors i
fabricants van sumar-s'hi ràpidament.
L'objectiu de Breuer era la "suspensió en l'aire",
la idea utòpica de la "columna d'aire" i aquest concepte es veu
clarament reflectit en la seva evolució de dissenys. La seva primera obra La cadira africana era una cadira de
línies simples però carregada de motius, amb una clara influència primitivista.
Dos anys després, amb la Slatted chair,
veiem com busca la simplificació, l'abstracció de l'estètica, clarament
influenciat pel moviment neerlandès De Stijl i pel seu dissenyador Rietveld. El
1926, ja com a director del taller, Breuer va dissenyar la butaca Wassily, una innovadora cadira de braços
d'acer tubular amb franges de tela o cuir, on buscava l'airejament de la peça
amb l'estructura a l'aire, reduint el pes tant visual com físic en alliberar la
peça de tapisseria pesada. Aquesta cadira, en la qual s'aplicaven tècniques i
materials completament innovadors, va ser un punt de no retorn pel que fa el
disseny de mobiliari, una icona en la història del disseny del moble del segle
XX, i va esdevenir la peça insigne del moviment, considerada més com a una
escultura tot i l'esforç de Breuer per explicar que la peça era fruit de
consideracions exclusivament funcionals. Breuer indicava, basant-se en la seva
idea utòpica, que "cada any es va millorant, finalment ens asseurem en una
columna elàstica d'aire", tal i com es pot apreciar a la imatge.
Aquesta idea de desmaterialització i funcionalitat també la
trobem en altres dissenyadors del moviment com Mies Van der Rohe. Les butaques
Barcelona i Weissenhof també es van convertir en símbols del disseny modern.
El mobiliari Bauhaus, amb el qual es denomina a tot aquell
mobiliari creat entre els anys 1919 i 1933, va des dels primers anys dels
tallers d'ebenisteria tradicional, on s'aplicaven formes convencionals, a
l'experimentació de noves formes, nous materials i tècniques, fins als prototips
per al a producció seriada, però els seus anys daurats els troba entre 1923 i
1925 on les peces creades reflecteixen aquest allunyament de la tradició per
iniciar-se en noves solucions a nous problemes. És a partir de 1925, any en què
la seu de la Bauhaus es desplaça a Dessau, que aquest canvi de mentalitat es fa
notori. Ja no hi havia lloc per al mobiliari antic, només peces de la nova era
funcional.
És cap a l'any 1928 en què la Bauhaus es troba en
dificultats donada la situació econòmica i política d'Alemanya del moment. No
hi havia finançament municipal i els encàrrecs es reduïen notablement. Gropius
havia renunciat a la direcció de l'escola i Breuer va marxar per establir-se
com a dissenyador fora de la Bauhaus. L'any 1930 Mies van der Rohe assumeix la
direcció de l'escola, l'ensenyament de la qual es va centrar en l'arquitectura.
El 1933 l'escola es veu obligada a tancar a causa de la irrupció del moviment
nazi.
Per la seva part, Breuer va continuar dissenyant, aplicant l'acer tubular i l'alumini a les seves peces, cosa que li va atorgar un reconeixement mundial i amb les quals mostrava la proposta diferenciadora del disseny del futur, el qual havia de ser eficient i auster. Més endavant es va concentrar en el treball d'arquitectura i es va convertir en un dels arquitectes més il·lustres, després de Mies van der Rohe, de Nord-Amèrica i Europa.
Marcel Breuer va donar a conèixer els seus dissenys innovadors
al món i a la vegada tot allò relacionat amb l'escola Bauhaus, la qual encara
perdura en els dissenys que ens envolten actualment, transmetent-nos aquesta
conceptualitat d'eficiència, de funcionalitat i de simplicitat per tal de que les
persones podem interactuar fàcilment amb el disseny i aquest no sigui purament contemplatiu.
