La casa a l'Edat Mitjana

La vida quotidiana medieval, aspecte que inclou la vida domèstica a la casa, no es pot generalitzar a tota la població.

La major part de la població medieval era pobre. Les seves cases eren precàries, tant petites que la vida familiar podia córrer perill. No tenien aigua corrent, no disposaven de mobles i disposaven de molt poques possessions.

Tot i això existia una classe social que disposava d'una altra sort, els habitants de les ciutats: els burgesos.

Els burgesos, doncs, si que habitaven cases, tal i com avui dia coneixem aquest concepte.

- La casa burgesa combinava la residència amb el treball. El pis principal, doncs, solia ser una botiga   o lloc de treball (era la planta que donava al carrer).

- Les cases eren d'una o dues habitacions i podien ser de dues plantes amb soterrani.

- Disposaven de pocs mobles i quasi tots amb més d'una funció.

- No solien utilitzar cadires. Les cadires no eren un objecte funcional sinó un símbol d'autoritat. S'havia de ser important per asseure's en una cadira. La gent sense importància s'asseia en bancs.

- Molts mobles eren desmuntables o portàtils ja que els nobles disposaven de moltes residències i         viatjaven molt. Amb això s'enduien tot el que tenien amb ells. De fet, la paraula moble significa "el     que es pot moure".

- La disposició del mobiliari no era permanent ja que una mateixa estança podia tenir diferents funcions al llarg del dia.

- Les cases medievals eren més públiques que privades ja que servien com a lloc de reunió pública. Es caracteritzen per la gran quantitat de gent que albergava ja no només amb la gent que podia venir de fora sinó amb els propis residents: família, servents, aprenents, amics, protegits... I donat que les cases medievals disposaven només d'una o dues habitacions el concepte d'intimitat no existia. Tots els residents es veien obligats a compartir espai per dormir, fins i tot arribar a compartir llit. És per això que no és estrany trobar llits medievals de 3 o 4 metres de costat.

- Les cases medievals disposaven de garderobes o vàters al pis alt amb canonades que portaven al soterrani. Tot i tenir en compte la higiene (no tant com els monjos) aquesta pràctica portava a la contaminació de l'aigua i a provocar freqüents malalties.

- L'ús dels vàters i les banyeres era habitual però no per això existien les sales de bany. Aquesta només es trobava als monestirs o a edificis excepcionals. Les banyeres, com la resta de mobles, eren portàtils.

En resum, a les cases medievals, i tal i com afirmen varis historiadors, els mancava confort. Tot i això, els residents de les cases medievals no el trobaven a faltar ja que tampoc el coneixien, no tal i com el coneixem avui dia.