Personalment, totes les construccions egípcies són
interessants i fascinants. El fet que 5000 anys enrere construissin a tan gran
escala amb mètodes tan avançats és del tot fascinant. Tot i això, si he d'escollir una construcció, escullo el
temple funerari de Hatshepsut, no només per la cosntrucció en si, sinó pel que
va representar Hatshepsut al ser la primera dona en convertir-se en faraó.
Hatshepsut va ser filla de Tuthmosis I, esposa de Tuthmosis
II i regent del seu fillastre, el futur Tuthmosis III. Va ser durant la regència del seu fillastre que Hatshepsut es va
proclamar faraó. Es comportava i es vestia com un home, portant fins i tot una
falsa barba cerimonial típica dels faraons, ja que no era molt ben vist que una
dona tingués el poder.
Durant el seu regnat, que s'estima que va durar uns 21 o 22
anys, va fer cosntruir varis temples. El més conegut és el templa mortuori que
es va fer construir amb l'ajuda de l'arquitecte i el seu possible amant
Senenmut.
Aquest temple és un perfecte exemple de simetria i
d'harmonia de proporcions. Està construit amb pedra calcària, en part excavat a
la roca i en part construit fora de la paret de la muntanya. En aquesta construcció hi destaquen la gran quantitat de
terrasses i columnes que hi ha i en tot el temple hi ha gran referència a déus
i a la pròpia reina.
Quan el seu fill Tuthmosis III va arribar al poder (degut a
la misteriosa mort de la reina) va fer destruir gran part d'aquestes
representacions de la pròpia Hatshepsut.
Havent vist imatges dels interiors d'aquests temples (ja no
només el de Hatshepsut) no m'hi imagino, per res, un moble. Totes les imatges
que he vist són espais blancs i buits. La majoria són temples mortuoris, és a
dir, que els propis faraons no utilitzaran en vida. Per tant seria absurd
col·locar-hi algun moble amb la intenció d'utilitzar-lo, a no ser que
l'utilitzin en la pròxima vida en la qual creien els egipcis. I en aquest cas,
quan els col·loquen els mobles i tots els seus objectes personals dins la
tomba, aquests estan apilotonats i uns sobre els altres. Per tant, en aquest
context, el moble perd la seva raó de ser i la seva funció essencial i deixa de
ser un moble.
En resum, i ja per acabar, si m'he d'imaginar un moble dels
que hem vist a dins d'algun interior dels que també hem vist, se'm fa
impossible trobar-li l'espai ideal en el qual col·locar-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario