Durant els anys 70-80 sorgeix la necessitat, per part
d'alguns dissenyadors com Studio Alchimia o el Grup Memphis, de superar la
doctrina funcionalista i el concepte de "bona forma". Es vol anar més
enllà de la forma, la funció i la tècnica. El resultat són un conjunt de
provocatives propostes les quals es converteixen, en alguns casos, en l'antítesi
del que hauria de proposar un "bon dissenyador". És el naixement del
Disseny Radical, precedent del Post-Modernisme.
Els valors del món modern comencen a entrar en crisis i es
recupera la intuïció, la sensibilitat, l'afecte, l'emoció, el plaer... com a
alternativa al racionalisme, bases fonamentals per encaminar-nos cap a un canvi
de concepció, una nova visió del disseny.
I és a partir d'aquesta època que anem endinsant-nos en el
que coneixem com a Post-Modernisme, conseqüència també de la decadència de la
societat industrial i de transformacions socials, econòmiques i polítiques a
nivell global.
La globalització, per la seva part, fa que es reconeguin i
valorin "subcultures" fins ara oblidades o ignorades com la
revalorització de tot allò que actualment coneixem com a ètnic com a font
d'inspiració.
Per una altra part, també trobem els desequilibris ecològics
que fan que es vagi generant una tendència cada vegada més conscient amb
l'entorn i el medi ambient i fa que s'instauri socialment l'interès declarat
per a la conservació i l'equilibri mediambiental.
També els avanços cientifico-tècnics fa que es crei una nova
tendència de disseny. Les noves tecnologies provoquen transformacions radicals
en la relació que l'home estableix amb el món objectual i sorgeix el concepte
de Disseny Interactiu, on hi ha una relació molt estreta entre subjecte-objecte.
És aquí on hi ha un trencament total amb el moviment modern ja que aquest diu
que "tot disseny ha de ser sincer i transparent. El mecanisme d'aquest ha
de ser transparent en el seu funcionament i determinar la forma sincera de
l'objecte." Ens trobem en els inicis del disseny tecnològic, capaç de
crear altres realitats a més de la que ens envolta, crear un món virtual desmaterialitzat
que fuig de la transparència i sinceritat de la que ens parla el moviment
modern.
Dins de la Post-Modernitat podem trobar varies postures (segons André Ricard):
- La que continua l'estètica depurada del disseny modernista: formes bàsiques, molt senzilles, però de gran qualitat en materials, en l'execució i en els acabats.
- La que exalta els aspectes tecnològics (High-Tech)
- La que proposa formes expressives tosques i rudimentàries. Rebuig de l'ordre, les proporcions, la coherència, l'harmonia, la simetria o el confort.
- La que fa ús de la gran llibertat de formes que sorgeix però sense oblidar ni deixar en un segon terme la funció.
- La que sacrifica la practicitat dels productes, creant "objectes espectacle" que criden l'atenció per la seva particularitat de formes.
